Gràcies als avançats i sofisticats equips de radioteràpia existents avui dia, tenim la possibilitat d’administrar tractaments molt sofisticats i amb una gran precisió. Ara bé, el cos humà no és tan precís, i hi ha moviments fisiològics absolutament normals a tots els òrgans del nostre cos. Aquesta variabilitat en la situació de cadascun dels òrgans limita la precisió amb què es pot administrar el tractament, i això produeix una sèrie d’incerteses i errors. Per compensar-los, s’han d’ampliar els marges dels camps de tractament, per la qual cosa inevitablement s’ha d’irradiar més teixit normal del que és estrictament necessari, produint més efectes secundaris i fent augmentar el risc de seqüeles a llarg termini.
Per disminuir aquestes incerteses i reduir els marges dels camps de tractament s’utilitza la radioteràpia guiada per la imatge o IGRT. La particularitat d’aquesta tècnica de tractament és que cada dia, un cop col·locat a la taula de tractament i abans de fer la sessió corresponent, es verifica la posició de l’òrgan a tractar i dels òrgans sans veïns i es compara amb la situació teòrica en què s’haurien de trobar. Si la posició és correcta, es té la tranquil·litat que el tractament es fa correctament i es procedeix a administrar la sessió corresponent. Si es veu que la posició no és la correcta, i que hi ha un desplaçament d’1 mm o més, el sistema analitza els desplaçaments existents i els moviments de la taula de tractament que s’han de fer per compensar-los. Un cop fets, es comprova que la nova posició és la correcta, i a continuació s’administra la fracció corresponent.
Amb l’IGRT tenim la certesa que cada dia el tractament s’efectua allà on s’ha d’efectuar i que les estructures sanes veïnes que no s’han d’irradiar queden realment fora dels camps d’irradiació. El gran avantatge és que pràcticament desapareixen les incerteses, amb la qual cosa el marge de seguretat que s’ha de deixar al voltant de l’òrgan a tractar és mínim i, per tant, la quantitat de teixit sa irradiat es redueix moltíssim, i així es millora la tolerància al tractament i es redueix la freqüència i severitat dels efectes secundaris.